Osteopatia és el nom que en 1874, el metge nord-americà A Taylor Still, va posar als procediments terapèutics, exclusivament manuals, que utilitzava per tractar malalties i tenir cura de la salut de les persones. Va observar l’estreta relació que existeix entre l’estructura i la funció, entre el sistema múscul-esquelètic i els sistemes orgànics i del bon funcionament de tots dos com a base necessària per gaudir d’una bona salut. L’Osteopatia es basa en el contacte manual per al diagnòstic i el tractament. Respecta la relació de cos, ment i esperit en la salut i en la malaltia i posa èmfasi en la integritat estructural i funcional del cos i en la tendència intrínseca del mateix per a la seva autocuració.

La intervenció es realitza abordant les àrees de tensió dels teixits o disfunció en les estructures que poden impedir el normal funcionament dels mecanismes osteo-múscul-articulars, orgànics, neuronals, vasculars o bioquímics.